.png "English"){kind=small}
“…Dime algo y lo olvidaré, enséñame algo y lo recordaré. Pero hazme participe de algo y entonces aprenderé…”
Fa uns anys el professor entrava a la classe, els seus alumnes es passaven una hora sentats i escoltant el que aquell mestre els hi explicava, desprès subratllaven el llibre i feien els exercicis i unes setmanes desprès l’examen i segurament al següent trimestre ja no recordaven el que havien estudiat. Actualment la forma d’ensenyar esta evolucionant de manera molt ràpida i s’aposta perquè sigui el propi alumne el que arribi a les conclusions i sigui ell qui descobreixi el món que l’envolta a través d’una educació activa i participativa a través, de per exemple, experiències i projectes. El mestre no ha perdut importància, al contrari, té un paper molt rellevant, ajuda els seus alumnes, els fa de guia, els motiva i els empeny quan estan encallats.
Avui us volem animar perquè poseu en pràctica l’educació participativa i activa, perquè evolucionem i deixem descobrir als nostre alumnes, perquè cadascun d’ells es senti satisfet del gran esforç que ha fet, que sentin cada cop més curiositat per saber i aquesta és l’única manera que sempre recordaran i es sentiran orgullosos d’allò que van descobrir per ells mateixos.
Sento dir que no opino el mateix que vosaltres pel que fa a la "evolució de la forma d'ensenyar"...
ResponderEliminarDesgraciadament els professors que han "evolucionat" són ben pocs, la resta segueixen impartint classes com fa uns anys.
Realment plantegem-nos... si ens fixem la forma d'ensenyar d'abans i d'ara no es diferencien tan, per no dir gens... Seguim utilitzant els mateixos mètodes de llegir, memoritzar i després "vomitar" a un examen, oblidant així la majoria de conceptes apresos.
I si utilitzéssim tots els recursos que tenim a l'abast? No dic que tot s'hagi de fer amb ordinadors, com proposava el projecte 1x1, sinó mitjançant-los com a complement, un suport a l'aula.
El problema de treballar amb els ordinadors, Pissarres digitals interactives i la resta de recursos és que molts mestres no saben com aplicar aquests recursos a l'aula i acaben o bé deixant d'utilitzar-los, o bé substituint altres coses. Per exemple amb el projecte 1x1 (1 ordinador 1 alumne) el que es va fer va ser eliminar els llibres en format paper, copiar-los a una mena de format pdf que només podia obrir-se amb connexió a Internet i que no eren més que, com ja he dit, una simple còpia "cutre" del que ja teníem a les aules.
Un altre problema que ens trobem és que molts professors no tenen els coneixements necessaris per aplicar aquests recursos a la seva aula, hem de pensar que els alumnes que tenim i tindrem a les nostres aules son alumnes que conviuen amb les TIC des de ben petits...
Sincerament... aquesta no és la forma de millorar la forma d'ensenyar ni molt menys la forma d'introduir les TIC!
En definitiva crec que hem de millorar moltes coses, i qui té el poder per fer-ho som les noves generacions de professors! Impliquem-nos, aprofitem tot allò que se'ns aporta amb els recursos i sobretot: gaudim-ne! és la millor manera de transmetre coneixements als nostres futurs alumnes.
Per cert, gran Punset!
Defensant el que havíem dit prèviament a l’entrada, i respectant la teva opinió, sabem que no tots els professors han evolucionat en l’àmbit d’introduir les TIC a les aules, perquè, bàsicament, no hi ha hagut la formació del professorat necessària.
ResponderEliminarPerò tot i que la formació no sigui la correcta, una evolució hi ha hagut, molta o poca, eficaç o no eficaç, hi és. Fa uns anys ens hagués semblat impossible trobar un projector a cada classe per mostrar i ensenyar el temari de manera més didàctica i també era poc creïble que es creessin uns espais per als alumnes on compartir la informació donada a les classes i penjar els treballs per tal de poder estalviar papers i tot el que això implica; tot i que la finalitat d’aquests canvis sigui la mateixa: "vomitar" a un examen tot el que hem aprés.
Per aquest motiu ens agrada remarcar que tots estem evolucionant, i que els canvis que hi ha hagut són pocs per tanta evolució en tant poc temps. Estem d’acord en què som nosaltres els qui hem de canviar i hem de fer possible aquesta evolució contínua. Però també hem de tenir en compte de que aquesta evolució és molt ràpida i a vegades ens costa adaptar, o bé quan ens adaptem aquesta realitat ja ha canviat.
Tot i així i recordant la teva frase: “gaudim-ne! és la millor manera de transmetre coneixements als nostres futurs alumnes.”
Resumint: hem d’experimentar, ja sigui canviant les maneres i les formes d’ensenyar, per poder aprendre i sobretot RECORDAR!
Sigues Curiosa!
Jo on veig més això que hi dieu a l'entrada és a les classes de tennis que dono. És clar que al ser un esport és tot pràctic, però també els fem intervenir corregint-se ells mateixos si fan errors o fent-los explicar a ells la teoria. Al explicar-ho ells i raonar-ho se'ls hi queda molt més.
ResponderEliminarA les classes no dic que s'hagi de fer això, però si que haurien d'aparéixer més professors pràctics i que facin participar als alumnes, encara que sigui en general i no un a un. Una cosa que ens funciona molt al tennis per exemple és preguntar si les coses que expliquem estan bé o malament, i els alumnes ho responen alhora tots junts.
Jo estic d'acord amb la senyoreta Nuski de què hem de ser nosaltres, els futurs mestres, els que ens posem en serio en aquest sentit :)
Ens agrada molt que col•laboreu en el nostre blog i que ens doneu la vostra opinió sobre el tema que hem obert!
ResponderEliminarEn una cosa si que estem d'acord: Són les futures generacions de mestres que han de ser educats per ensenyar en un futur i aprofitar al màxim les noves tecnologies!
Sigueu curiosos! :)