Benvinguts/des! Nosaltres som la Berta Escoda, la Mireia Estivill, l'Ariadna Beltrán, la Cristina Garcia i la Laia Figuerola. Estudiem 1r del grau d'Educació Primaria i Infantil a la URV.

Si ets curiós amb el món que t'envolta, aquest serà el teu blog.

Traductor

English plantillas curriculums vitae French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Dutch películas un link Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

lunes, 7 de noviembre de 2011

Curiositats històriques i literàies

Qui diria que Le Comte de Monte-Cristo és una novel·la basada en un fet real? Una història tan rocambolesca només sembla fruit de la rica imaginació del seu autor, Alexandre Dumas. Fou publicada en dotze volums i apassionà els lectors francesos que seguien amb devoció, en la premsa de l’època, les terribles aventures d’Edmond Dantès. El relat va fer immensament popular el seu autor
En el número 762 (1936) de la revista La Petite Illustration podeu llegir l’article "L’origine de Monte-Cristo", d’Alberic Cahuet, el qual ens explica la gènesi del famós relat. La trama inicial li va proporcionar a Dumas un petit llibret publicat per l’advocat Jacques Peuchet, qui va treballar durant anys com a arxiver de la policia de París. Aquest home va prendre notes dels expedients més sorprenents que van passar per les seves mans i va reunir-los en un manuscrit que va ser editar després de la seva mort.
El llibret no va cridar l’atenció de gairebé ningú però és evident que Dumas el va tenir a l’abast. La història titulada El diamant i la venjança, escrita només en 25 pàgines, conté, a grans trets, la trama principal de la novel·la Le Comte de Monte-Cristo. Alexandre Dumas va afegir-hi tots els ingredients per convertir un fet sorprenent en una narració d’èxit: va confegir un text brillant que contenia molts detalls impactants.

Llegir un text xifrat
Descobrir els secrets de l’adversari i fins i tot els dels amics i aliats ha estat sempre un desig dels homes de govern de tots els estats. Al llarg de la història s’han ideat formes simples o molt complexes de transmetre informació, de manera segura i que ningú no pogués assabentar-se del contingut del missatge enviat. En el número 18 (1998) de la revista Investigaciones Históricas Épocas Moderna y Contemporánea, l’article "¿Cómo descubrir el secreto de una cifra diplomática?" del polonès Cezary Taracha, ens explica de manera didàctica com s’ha d’actuar per poder llegir una carta diplomàtica xifrada. Aquest ha estat tot un art i els seus mestres han restat quasi sempre en l’anonimat, ja que aquesta feina sempre exigeix una discreció màxima. No obstant això hi ha alguns tractats sobre el tema.
Pas a pas Cezary Taracha ens va relatant la tècnica emprada per saber què deia una carta enviada per Joseph de Paulo, cònsol del rei Carles III a Gdank (Polònia) a la Primera Secretaria d’Estat de Madrid, de la qual s’havia perdut la clau per llegir-la. El més important de tot és no oblidar que per poder desxifrar un text s’ha de conèixer molt bé la llengua en la qual està escrit. Encara que hi ha diverses fórmules per encriptar un text, seguir fil per randa la lògica utilitzada en aquest cas pot ser d’utilitat per als historiadors enfrontats a un problema similar.



Unes cartes d’amor
Josep Bonaparte, quan abandonava Espanya l’any 1813,va patir una forta derrota en front del duc de Wellington. AVitòria el monarca usurpador va haver de deixar-hi un botí important. S’emportava innombrables objectes d’art que eren propietat de l’Estat espanyol, arxius militars, correspondència oficial, com també molts documents personals, entre els quals destaquen unes cartes d’amor.
Arthur Wellesley, duc de Wellington i de Ciudad Rodrigo, va endur-se aquest botí a Anglaterra. Entre els objectes que eren propietat del regne d’Espanya hi havia molts quadres de les col·leccions reials. El general britànic va oferir de retornar-les quan el rei Ferran VII va tornar a Madrid. Aquest va preferir que quedessin en poder de Wellington.
El Duc, en vida, no va permetre mai que ningú revisés les cartes d’amor, i aquest desig van mantenir-lo els seus hereus fins a l’any 1945 en què el setè Duc les donà a la Biblioteca Nacional Francesa. Des d’aleshores han estat a disposició dels investigadors. Es tracta de gairebé tres-centes cartes d’amor, escrites en italià, per Maria Giulia Colonna, que pertanyia a una de les famílies més distingides del regne de Nàpols. Estava casada, per conveniències familiars, amb Geronimo d’Acquaviva, duc d’Atri: es tractava d’un matrimoni fictici, no consumat. Giulia va tenir dos fills amb Josep Bonaparte: un nen que el llavors rei de Nàpols va conèixer i una nena que nasqué quan ell ja vivia a Madrid, com a nou rei d’Espanya. La parella es va separar per les ambicions de l’emperador Napoleó, i mai més no es van tornar a veure. Josep va guardar aquelles cartes durant els sis anys que va viure al nostre país i només l’infortuni d’una derrota militar va fer que les perdés.
En el número 178 de la Revue de l’Institut Napoléon, Marta Lajugie ha aplegat part d’aquestes missives, en les quals es pot descobrir l’estratagema seguida per la parella perquè el duc d’Atri no descobrís l’adulteri de la seva esposa. També es pot veure la desesperació de Maria Giulia en comprendre que la separació seria definitiva: Josep Bonaparte estava casat i tenia dues filles. Quan la seva aventura espanyola va finalitzar s’exilià als Estat Units durant bastants anys i finalment retornà a Europa, però mai no va tornar a veure la seva amant.

Les casetes de bany
La moda de banyar-se al mar va iniciar-se en la tercera dècada del segle XIX encara que al principi només les classes benestants podien permetre’s desplaçar-se fins a la platja per refrescar-se. Això ho sap molta gent però possiblement es desconeix que les persones, per evitar de ser vistes amb banyador, es ficaven a l’aigua dins d’una casa de fusta la qual es desplaçava sobre rails com els trens. La reina Isabel II va imposar aquesta forma tan pintoresca de banyar-se l’estiu de 1845, que ja era major d’edat però encara era soltera, i va fer-se construir una casa de fusta, que va estrenar a la platja de Sant Sebastià (País Basc). Els seus coetanis van imitar-la, naturalment i, amb els anys, aquestes casetes senzilles van començar a complicar-se, i van volent emular l’arquitectura reial; com que estava de moda l’estil neoàrab es podien veure cases flotant, amb cúpules policromades, arcs de ferradura, balcons, les quals constituïen unes barques fantasmagòriques. Si us interessa saber més coses sobre el tema, vegeu a Reales Sitios (núm 136, 1998) l’article "Entre la terapia y el deporte: los veraneos reales de Isabel II a Alfonso XIII "
Potser a algun tafaner li agradaria saber quin era l’aspecte físic autèntic de la reina Isabel la Catòlica. Ja sabem que els retratistes dels poderosos tendien a representar-los de forma idealitzada o bé simplement queien en la simple adulació. En el número 110 (1991) de la revista Reales Sitios trobem l’article "Retratos de Isabel la Católica" d’Elisa Bermejo, la qual fa un estudi molt interessant sobre els diversos retrats i altres quadres en què apareix la monarca espanyola. Tot comparant les diferents pintures de la Reina i aplegant també els textos on els seus contemporanis la descrivien, l’autora ens va donant una idea versemblant de la seva aparença física. Era una dona de cabells rossos i ulls clars, entre verds i blaus, de pell molt blanca, el rostre ple i les faccions regulars. Vestia segons la moda del moment, en consonància amb la rellevant posició social que tenia, i li agradava lluir la seva espectacular cabellera.

curiositats i més curiositats!

Us deixem un seguit de curiositats molt curioses, segur que alguna us sorprendrà!!!

  • És possible fer que una vaca pugi escales, però no que les baixi.
  • American Airlines es va estalviar 40.000 dòlars al 1987 eliminant una oliva de cada amanida que va servir a primera classe.
  • El crit d'un ànec (cuac cuac) no produeix eco; mai ningú ha descobert el perquè.
  • Els escarabats poden viure nou dies sense cap abans de morir de gana.
  • Els elefants són l'únic animal que no pot saltar.
  • Una persona normal riu aproximadament 15 vegades al dia.
  • Thomas Alva Edison tenia por a la foscor.
  • Cada rei de les cartes d'una baralla en representa algun important a la història:
- Espases: el rei David

- Trèvols: Alexandre Magne

- Cors: Carlemany

- Diamants: Juli Cèsar

  • Multiplicant 111.111.111 x 111.111.111 obtindrem 12.345.678.987.654.321
  • Si en una estàtua d'una persona a cavall té dues potes en l’aire vol dir que aquesta persona va morir en combat. Si el cavall té una pota frontal enlaire, va morir de ferides en combat. I si el cavall té les quatre potes a terra, aquella persona va morir de causes naturals.
  • El pentàgon té el doble de lavabos dels necessaris; quan es va construir la llei requeria que hi haguessin lavabos per negres i per blancs.
  • Miguel de Cervantes Saavedra i William Shakespeare, considerats els més grans exponents de la literatura hispana i anglesa respectivament, van morir el mateix dia: el 23 d'abril de 1616.
  • Es va trigar 22 segles per calcular la distància entre la Terra i el Sol (149.400.000 km); ho hauríem sabut molt abans si algú se li hagués acudit multiplicar per 1.000.000.000 l'altura de la piràmide de Keops a Giza, construïda 30 segles abans de Crist.
  • Abans del 1800 les sabates per al peu esquerre i dret eren iguals.
  • El 16% de les dones neixen rosses, i el 33 % de les dones són rosses.
  • El sol allibera més energia en un segon que tota l’energia consumida per la humanitat des del seu inici.
  • Els CDs es van dissenyar per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Sinfonia de Beethoven.
  • S’ha comprovat que el cigar és la font més gran d’investigacions i estadístiques.
  • El material més resistent creat per la naturalesa és la teranyina.
  • El forn microones va aparèixer quan un investigador estudiava les microones i va notar que aquestes havien desfet la xocolata que tenia a la bossa.
  • El 15% de les dones d’Estats Units s’envien flors a elles mateixes en el dia dels enamorats.
  • Abans de la Segona Guerra Mundial, en el directori telefònic de Nova York hi havia 22 Hitlers. Després de la guerra ja no n’hi havia cap.
  • La filla de Shakespeare era analfabeta.
  • Einstein no va ser mai un bon alumne. Fins i tot parlava malament als 9 anys. Els seus pares creien que era retardat mental.
  • L’oceà Atlàntic és més salat que el Pacífic.
  • L’únic animal que té 4 genolls és l’elefant.
  • Una gota de petroli és capaç de convertir 25 litres d’aigua potable en NO potable.
  • El 98 % dels àtoms del cos humà se substitueixen cada any.
  • Les ovelles no beuen aigua en moviment.
  • Els cabells creixen més ràpid durant la nit que durant el dia i de mitjana perdem 100 cabells diaris.
  • Les formigues no dormen.
  • Els ratolins no vomiten.
  • Les caricatures de l’Ànec Donald van ser vetades a Finlàndia perquè no portava pantalons.
  • Només hi ha tres animals que tinguin la llengua blava: el gos Chow Chow, la llagosta llengua-blava i l’ós negre.
  • 100 tasses de cafè preses en un lapse de 4 hores tècnicament poden causar la mort.
  • Els insectes se senten més atrets per les persones que han menjat plàtan recentment.
  • Són més peludes les persones rosses que les morenes.
  • A la ciutat de Los Ángeles hi ha més cotxes que persones.
  • El 28% del territori africà és salvatge. El percentatge de territori salvatge a nord Amèrica és de 38%.
  • Segons la llei, les carreteres interestatals dels Estats Units requereixen que una milla de cada cinc sigui recte. Aquestes seccions són útils com a pistes d'aterrissatge en casos d'emergència i de guerra.

Us deixem la web d’on les hem tret, per si algu de vosaltres s’ha quedat amb ganes de més!


Sigueu curiosos!!

Quan comencem a ser curiosos?

Hola curiosos i curioses!

El fet de ser curiós és quelcom que d'alguna manera tots i totes som des del mateix moment en que neixem i som capaços de ser-ho.

Un acte curiós es podria definir, des del moment en que un nadó es posa qualsevol cosa que troba a la boca fins al moment en que una persona llegeix un llibre el qual, pel seu titol o pel que sap d'ell, aquest li desperta certa curiositat per conèixer de que tracta.

Però, relament es pot medir el moment exacte en que una persona és o comença a ser curiosa? Doncs la veritat és que és molt díficil.

Realment a vegades tots nosaltres em sigut curiosos no perquè volguessim realment saber o conèixer la cosa que ens encurioseix, sinò que sencillament ho som per costum, com a quelcom natural. Com a exemple d'aquest fet hi podriem posar l'acte en que els nens d'una determinada edat prenen el costum de preguntar el perquè de tot allò que passa al seu voltant. No crec que això passi perquè els nens realment vulguin saber el perquè de tot el que l'hi diuen, segurament d'una gran majoria si però no de tot, sinò que arriba un punt en que el nen preguntar pel simple motiu de preguntar. Amb això no vull dir que en aquell moment no siguem curiosos sinò que hi ha determinats moment en que ho som però que més que ser-ho conscièntment o som a causa d'una mena d'instint natural.

Aquest fet segurament és el que es veu més clar en els animal. Un exemple n'és el títol del nostre blog, La curiositat va matar al gat?. És una frase que tothom conèix i que realment plasma el fet de que no només nosaltres som curiosos i curioses sinò que és quelcom que forma part de la nostra banda més animal i que, volguem o no, per sort o per desgràcia -això ja depèn de l'opinió de cadascú-, sempre seguirem sent curiosos!

Per acabar us deixem amb una frase de Walter Elias Disney, creador de les pel·lícules de Walt Disney:


"En este lugar perdemos demasiado tiempo mirando hacia atrás, Camina hacia el futuro, abriendo nuevas puertas y probando cosas nuevas, se curioso... porque nuestra curiosidad siempre nos conduce por nuevos caminos."

CURIOSITAT CULINARIA

La curiositat és intangible, invisible i sense cap mena de substància. La curiositat és esperit i essència que posseeix un persona dins seu, amb això permet investigar, fer-se preguntes, descobrir, moure’s...

Nosaltres ens imaginem la curiositat com un aire, un aire que pot arribar a qualsevol lloc, al racó més amagat del planeta i al lloc més fosc d’una casa.

Avui us volem parlar d’aquest aire que es cola per tot arreu. Més concretament en un restaurant que trobem a Vic. Aquest restaurant és diu el Merlot, i és molt típic demanar de postres coca amb xocolata calenta. Però aquest postre no ve servit amb una tassa plena de xocolata calenta i amb la coca a part; sinó que surt la cuinera a la taula particular (una dona gran) amb una coca calenta i gran amb trossos de rajola de xocolata, col•loca les rajoles damunt la coca, la doblega i comença a donar cops amb el punya a la coca. El que aconsegueix és que amb la calentor de la coca i el trossets petits que es fa la xocolata, aquesta es desfaci. D’aquesta manera els clients mengen coca amb xocolata calenta d’una manera diferent i molt curiosa!!

Us deixem un vídeo on podeu veure com la cuinera dona cops a la coca perquès es desfaci la xocolata!



 I amb aquesta dolçor us deixem, sigueu curiosos!!

Steve Jobs, un personatge curiós!

Hola a tots curiosos i curioses!



Com tots ja sabeu, fa poc temps va morir el famós Steve Jobs, el cofundador de la companyia Apple i un important empresari dins el camp de la informàtica.

Si em decidit parla d'ell en el nostre blog és perquè el considerem una persona molt curiosa. Jobs fou un important "inventor" dins el sector informàtic i va plantejar i crear molts models i sistemes nous de funcionament dels aparells que utlitzem habitualment com els mòbils, els ordinadors, els aparells de reproducció...
Jobs, a part de pel fet de tenir un gran coneixement de la informàtica i saber investigar i cercar, creiem que va ser gràcies a la seva curiositat que es va veure empés a realitzar aquests canvis i realitzar aquestes innovacions que va aportar.

Jobs però, no va ser només important pels seus avanços dins la informàtica sinò que també destacar per les seves idees i la manera d'expressar-les. A continuació us deixo un seguit de frases que va dir Jobs, algunes sobre Apple i altre sobre la vida en general, que espero que et facin reflexionar i compendre una mica millor el que creia aquest important home:


"A veces cuando innovas, cometes errores. Es mejor admitirlos rápidamente, y seguir adelante apostando por tus otras innovaciones".
"Ser el hombre más rico en el cementerio no me importa... Ir a la cama por la noche diciendo que hemos hecho algo maravilloso... ESO es lo que me importa".
"Quiero poner un 'ding' en el universo"
"Tenía un valor de un millón de dólares cuando tenía 23, y sobre diez millones cuando tenía 24, y sobre cien millones cuando tenía 25, y nunca fue importante porque nunca lo hice por dinero".
"Mi trabajo no es caer bien a la gente. Mi trabajo es hacerles mejores".
"Hemos hecho que los botones luzcan tan bien en la pantalla que querrás lamerlos"
"Click. Boom. ¡Asombroso!"
"Puedes preguntarle a los clientes qué es lo que quieren y después intentar dárselo. Para cuando lo tengas construído, ellos querrán algo nuevo"
"El diseño no es sólo cómo se ve o cómo se siente. El Diseño es cómo funciona".
"¿Por qué enrolarse en la armada cuando puedes ser un pirata?"
"La innovación distingue entre un líder y un seguidor"
"Quiero decir, algunos dicen, 'Oh, Dios, si Jobs fuera atropellado por un autobús, Apple estaría en problemas'. Y, sabes qué, creo que no sería una fiesta, pero hay gente realmente capaz en Apple"
"Mi trabajo es hacer que todo el equipo ejecutivo sean tan buenos que valgan como sucesores"
"No se trata de cultura pop, y no se trata de engañar a la gente, y no se trata de convencer a nadie de que ellos quieren algo que no quieren"
"No tenemos la oportunidad de hacer muchas cosas, por lo que cada cosa que hagamos debe ser excelente. Porque esta es nuestra vida".
"La vida es corta y luego muerte, ¿lo sabías?"
"Soy la única persona que conozco que ha perdido un cuarto de billón de dólares en un año... Es algo que fortalece el carácter".
"Estoy tan orgulloso de lo que no hacemos como de lo que hacemos"
"La calidad es más importante que la cantidad. Un 'home run' es mucho mejor que dos dobles".
"Es realmente difícil diseñar productos con grupos de gente. Muchas veces, la gente no sabe lo que quiere hasta que se lo enseñas".
"Es raro que veas a un artista en sus 30 o 40 ser capaz de contribuir realmente con algo asombroso".
"¿Quieres perder el resto de tu vida vendiendo agua edulcorada o quieres una oportunidad para cambiar el mundo?".
"No es dejéis atrapar por el dogma que es vivir según los resultados del pensamiento de otros. No dejéis que el ruido de las opiniones de los demás ahogue vuestra propia voz interior, y lo más importante, tened el coraje de seguir a vuestro corazón y vuestra intuición, de algún modo ellos ya saben lo que tú realmente quieres ser..."
"Tu tiempo en la tierra es limitado. No vivas la vida de otro. Vive según tu propia visión".

Per acabar us deixo amb un discurs que va fer Steve Jobs per la graduació de la Universitat de Stanford on parla sobre tres experiències pròpies d'ell que et fan reflexionar i on es plasma la força d'aquest home a l'hora de plantar cara a les adversitats:


Per si voleu conèixer més coses d'ell i de la seva vida podeu llegir el llibre "El camino de Steve Jobs", escrit per Jay Elliot.

I, ja sabeu, si realment sou curiosós no us limiteu i deixeu fer a la vostra curiositat, ja que mai saps fins a on et pot porta aquesta!

domingo, 6 de noviembre de 2011

Curiositats del món


En el món passen moltes coses curioses i interessants i no ens donem compte de totes. Així que he pensat en resumir i contar unes quantes:
  • El cinema més petit del món té 63 butaques, aquest el podem trobar al parc romà Villa Borghese. Es va construir a l’any 1934 i es reprodueixen pel·lícules per a nens.
  • Un nen alemany ha denunciat a la seva mare per treballs forçosos, només tenia que recollir la seva habitació!
  • El pastís més alt del món té una altura de 1,6 metres, aquest va aparèixer a la Fira de Aliments Orgànics ËEco-Galaí de Rzerszow (Polònia).
  • El primer obrellaunes es va crear 40 anys desprès de les llaunes de conserva.
  • Napoleó tenia por als gats.
  • Hi ha una casa a Putbus (Alemanya) que està cap per avall, inclosa les cadires i el llit. Es pot entrar a visitar.  


  • William Shakespeare i Miguel de Cervantes van morir el mateix dia el 23 d’abril, per això es celebra el dia del llibre aquest dia.
  • A l'estiu la torre Eiffel creix 15 centímetres, normalment té una altura de 317 metres.
  • George Schmidt, de Nacions Unides, pot traduir 66 idiomes i parla correctament 30.
  • L’adult més petit del món mesura 60 centímetres, és filipí i té 18 anys.
  • A Brooklyn (Nova York) es celebra un campeonat mundial  de guerra de coixins.
  • Amb el carbó que conté el cos humà es podrien fabricar 900 mines de llapis.  

Una pàgina on podreu trobar més curiositat es: http://www.curiositats.cat/