El límit de la curiositat?

La nostra vida sempre ha estat regida pels límits, límits que ens posa la societat i límits que ens posem nosaltres mateixos. Però, i si per culpa d’ells, no hem arribat al nostre màxim personal? Un límit “mal” posat ens pot treure l’afany de superació. Si volem progressar mai hauríem d’arribar al nostre límit, a mesura que avancem a la vida el límit ha d’estar més lluny per continuar el repte. Sempre ens hem de preguntar “ Where is the limit? (On esta el límit?)” On està el límit de la humanitat?

Aquí us deixem un vídeo de la Marató de Sables, marató que transcorre al desert marroquí. Com veureu en el vídeo, aquest marató és duríssim; al principi es veu la il·lusió de començar, després el dolor físic, el desgast psicològic, les ganes d’abandonar, i sobretot l’autosuperació i la immensa alegria i satisfacció d’aconseguir un repte i allunyar una mica més el límit.

La  pregunta tant animadora a l’autosuperació, que titula el vídeo, la fa Josef Ajram. Ajram és un dels personatges del moment, és un dels grans esportistes de les nostres terres, el seu lema és:

I DON’T KNOW WHERE IS THE LIMIT BUT, I KNOW WHERE IT IS NOT

Segur que molts de vosaltres el coneixeu, però per a qui no, us fem unes pinzellades: Ajram té una vida molt curiosa ja que és trader borsari i també un gran esportista. Destaca especialment en les carreres ultrafondistes. Aquí us deixo la seva web personal per si voleu saber més, http://josefajram.es/josef-ajram/. Encara que té una vida molt ocupada, també esta molt posat en totes les xarxes socials, e n el seu facebook i twitter ens explica casi tot el que fa durant el dia. Un cosa que ens mostra en els seves xarxes socials es la seva filla, que com a futures mestres ens encanta veure com viu la paternitat amb tanta il·lusió i amor.

Ara que ja us em explicat una mica qui és Josef Ajram, parlem sobre Where is the limit?. WiTH? és un club esportiu on es pot trobar la motivació necessària per aconseguir i completar els teus reptes, allunyar cada dia una mica més el límit, i poder-ho mostrar. http://www.whereisthelimit.es/

Per poder-se apuntar , poseu-vos en contacte mitjançant club@whereisthelimit.com

Relacionant la temàtica del nostre blog amb Ajram ens podem plantejar la següent pregunta: Quin és el límit de la curiositat? O més ben dit, ha de tenir límit la curiositat? Nosaltres creiem que la curiositat no ha de tenir límit, perquè amb límit no tindríem la inquietud de descobrir un món nou ple de curiositats, un món mogut per la curiositat humana per fer, descobrir, inventar, crear i superar.

Així que us invitem a que sigueu curiosos amb el vostre límit, i que buscant el límit trobeu un món ple d’oportunitats que no us podíeu ni imaginar. 

Web Quest

Hola curiosos/es! :)

En aquesta entrada us parlarem de la Web Quest.

Amb la informació que ens va donar la professora Janaina, hem creat aquest esquema per explicar-vos que és una Web Quest.

WebQuest on Prezi

Com a feina de classe, ens va manar que realitzéssim una Web Quest per alumnes de 5è i 6è de Primària.

Podíem escollir tres temes:
- Personatges rellevants de la història local, catalana i espanyola, dels segles XIX, XX i XXI.
- L’energia, les seves fonts i com es transfereix, per valorar la necessitat d’utilitzar-la racionalment.
- La Terra, la seva situació a l’univers, la seva estructura i els seus canvis, per posar en dubte mites i aprendre a buscar explicacions racionals als fenòmens observats.



Nosaltres, hem escollit la primera opció i el nostre personatge és Santiago Rusiñol i Prats, ja que ens donava molt de joc a l’hora de crear activitats.
Aquí us la deixem, esperem que us agradi:

Santiago Rusiñol i Prats



Sigueu curiosos! :)

La curiositat va matar el gat?

Què és la curiositat?

Quan sentim la paraula curiositat se’ns passen moltes coses pel cap: refranys, cançons, personatges associats amb algun tipus de descobriment inesperat... Però segurament el primer que ens ve al cap és el sentiment de conèixer quelcom ocult i el sentiment de descobrir-ho fent qualsevol cosa.

Tal com diu la seva descripció a la Viquipèdia: “La curiositat és qualsevol comportament inquisitiu natural, evident per l'observació en moltes espècies animals, i és l'aspecte emocional en éssers vius que engendra l'exploració, la investigació, i l'aprenentatge.”

La curiositat, creiem, que és el primer pas de l’aprenentatge, és allò que ens mou, el que ens impulsa per a conèixer, investigar el que ens interessa i ens desperta aquest sentiment.

Aquest, és el que va impulsar a molts personatges famosos a fer els seus descobriments, com Cristòfor Colom, Fernando de Magallanes entre d’altres que en les següents entrades tindrem l’oportunitat de conèixer-ne alguns.

També creiem que si aprenem de quelcom que ens ha interessat, ens serà molt més fàcil de recordar.

De curiositat, n’hi ha de molts tipus, tenim la curiositat d’aprendre les coses més nobles del planeta, però alhora també som curiosos en les coses no tant nobles. D’aquesta curiositat s’anomena Curiositat mòrbida: quan investiguem o coneixem quelcom sobre la mort o la violència. No us ha passat mai trobar-vos pel carrer amb un accident i quedar-se mirant per saber què ha passat?

Doncs aquesta, més totes les ganes que tenim a vegades de conèixer tots les xafarderies del nostre voltant, és la que hauríem de reprimir ja que com hem dit en l’entrada anterior, ens poden portar a uns límits no desitjats.

Us deixem una pàgina plena de curiositats per a què aprengueu més sobre petits detalls de la vida: Curiositats.cat

I també un vídeo molt curiós.

Vosaltres què faríeu?

La curiositat va matar el gat?

Pot ser perillosa la curiositat?

Diuen que la curiositat va matar al gat, però de veritat es tan perillosa la curiositat?

Crec que aquesta pregunta ens la tindriem que plantejar abans de ser, a vegades,  tan curiosos.

La nostra curiositat és la que mou la nostra vida. A vegades aquesta  curiositat ens pot portar a límits insospitats, aquets límits poden ser bons o dolents.

La curiositat pot ser perillosa perquè ens pot portar a llocs on més no valdria ficar-nos mai. A vegades ens porta a fer coses perilloses simplement perquè ja tenim la intriga de que passarà o que succeeix. Quan abusem de la curiositat potser bastant perillosa. Un exemple que en el qual podem veure clar lo perillosa que pot arribar a ser la curiositat és en les pel·lícules de suspens. Quan veiem aquestes pel·lícules moltes vegades no ens podem desganxar del televisor per molta por que ens doni perquè volem saber com  acaba, qui es l’assassí...

Però en canvi, moltes vegades la curiositat potser beneficiosa per a nosaltres, perquè ens fa seguir investigant en algun tema que ens interessa. La curiositat és el que fa que els nens petits vulguin saber perquè serveixen les coses, és el que ens fa aprendre.

Així que com a reflexió final podriem dir que si no abusem de la curiositat no es perillosa.

Web 2.0

El passat dimarts 27 de setembre ens va visitar la professora d’origen romanès Gabriela Grosseck, ens va fer la classe en anglès i ens va oferir un recull d’eines molt interesants per utilitzar la web 2.0.

Algunes de les eines que ens va ensenyar van ser: un xat obert per parlar entre tots els que ens connectéssim en aquell moment (http://tarragona.titanpad.com/) ; ens va ensenyar vàries eines per poder editar les fotografies, fer muntatges, entre altres (www.befunky.com, http://photopeach.com) ; també ens va mostrar una aplicació per al Facebook com és “Museum of me”, que a partir de les teves dades personals, crea un museu amb els propis interessos, les amistats... (http://www.intel.com/museumofme/r/index.htm).

A part d’aquestes us volem ressaltar les dues pàgines més que ens van cridar l’atenció:

La primera és una eina que ja coneixem tots, utilitzada per la recerca d’informació, com és la Viquipèdia. Aquesta és un exemple de les web 2.0, que ara s’ha convertit en un referent a l’hora de cercar informació, traient protagonisme a les enciclopèdies tradicionals. Aquesta es característica pel seu modus operandi, on tot usuari pot compartir la informació que coneix i obtenir la que necessita, regulat per un grup d’editors. La Gabriela ens va ensenyar que a part de buscar pàgines d’informació en un moment concret dins la pròpia Viquipèdia, podem agrupar aquesta informació en diferents llibres.
A continuació us deixem un exemple d’aquesta eina tan pràctica relacionada amb el nostre tema, la curiositat: Llibre "La Curiosidad"

La segona eina que us volem mostrar és SlideShare (http://www.slideshare.net), una pàgina on tenim la possibilitat de penjar, descarregar i vincular Power Point del nostre interès al teu ordinador o bé en altres pàgines. Mitjançant aquesta eina, nosaltres hem pogut trobar la presentació que ens va oferir la professora Grosseck.

Per finalitzar, volem compartir un vídeo molt curiós sobre l’Internet.

Ciberbullying

 Hola curiosos i curioses! :)
Tornem a estar amb tots vosaltres per a informar-vos del Ciberbullying.

Com la majoria sabeu el Ciberbullying és una forma d'assetjament a través de les noves tecnologies, les TIC. Tot i que estem molt familiaritzats amb el bullying i el seu significat, us volem fer una crida per evitar donar un mal ús a les noves tecnologies potenciant aquest problema, ja que la finalitat d'aquestes hauria de ser fer-nos una vida més còmode i pràctica a tothom.

Tots en algún moment de la nostra vida ens hem sentit víctimes o agressors que ens han fet pensar en tots els sentiments que produeix, per aquest motiu i per evitar noves situacions o mal records en la nostra vida, hauríem de suprimir-les o controlar-les. 
.
Creiem que una de les principals solucions sería educar i mentalitzar els nens i nenes des de ben petits, tant des de l'escola com des de casa, per tal de suprimir aquest problema en un futur.

Us deixem unes diapositives perquè pogueu ampliar a les vostres aules la vostra informació sobre com prevenir el Ciberbullying.

Fins aviat!.

Ciberbullying

View more presentations from curiositatgat

Se hace lo que se aprende haciendo

“…Dime algo y lo olvidaré, enséñame algo y lo recordaré. Pero hazme participe de algo y entonces aprenderé…”

Fa uns anys el professor entrava a la classe, els seus alumnes es passaven una hora sentats i escoltant el que aquell mestre els hi explicava, desprès subratllaven el llibre i feien els exercicis i unes setmanes desprès l’examen i segurament al següent trimestre ja no recordaven el que havien estudiat. Actualment la forma d’ensenyar esta evolucionant de manera molt ràpida i s’aposta perquè sigui el propi alumne el que arribi a les conclusions i sigui ell qui descobreixi el món que l’envolta a través d’una educació activa i participativa a través, de per exemple, experiències i projectes. El mestre no ha perdut importància, al contrari, té un paper molt rellevant, ajuda els seus alumnes, els fa de guia, els motiva i els empeny quan estan encallats.

Avui us volem animar perquè poseu en pràctica l’educació participativa i activa, perquè evolucionem i deixem descobrir als nostre alumnes, perquè cadascun d’ells es senti satisfet del gran esforç que ha fet, que sentin cada cop més curiositat per saber i aquesta és l’única manera que sempre recordaran i es sentiran orgullosos d’allò que van descobrir per ells mateixos. 

http://www.youtube.com/watch?v=RGpir0svEwQ&noredirect=1